Avui presentem un escrit d'una temàtica força diferent a la del bloc però igualment interessant. Es tracta d'un resum d'un escrit d'Aldo Leopold, considerat el pare de l'ètica ambiental.
Aldo Leopold, nascut a Burlington, Iowa, és considerat el pare de l’ètica ambiental. Enginyer forestal de formació i apassionat per la naturalesa va ser percussor de la concepció de la naturalesa com una xarxa entrellaçada que calia entendre de forma holística.
Procedent d’una família d’enginyers i naturalistes va créixer plenament en contacte amb la natura fet que probablement va contribuir que obtingués el títol d’enginyer forestal a la Universitat de Yale el 1909. Després de treballar uns anys en la vessant més productiva i econòmica dels recursos naturals, la seva passió i gran sensibilitat per la naturalesa, va comportar que acabés tenint una visió més crítica amb la explotació intensiva i la mala gestió dels recursos naturals. D’aquesta manera, va anar desenvolupant una actitud de respecte cap a la totalitat del món natural i tot allò que l’envolta, mostrant i descrivint la destrucció ambiental que comportaven les interaccions de l’home amb la naturalesa. Amb els pas dels anys, va anar desenvolupant una clara percepció ecològica de l’entorn, un concepte totalment nou per aquells anys i que no apareixeria de nou fins als anys 70 amb la crisi ecològica.
Podríem afirmar doncs, que estem davant d’un dels pioners del pensament ecologista, en una època en que la revolució industrial i la evolució tecnològica ja permetia una explotació intensiva dels recursos naturals (activitats extractives, fusteries a gran escala) enfront de l’impacte més harmoniós amb l’entorn que havia perdurat en les generacions anteriors. És precisament durant aquesta època que sorgeixen les primeres crítiques conservacionistes fruit de la destrucció humana de la natura àmpliament descrites per Leopold. El seu pensament però, va anar més enllà del que podríem anomenar conservacionisme, les seves reflexions de la seva principal obra, l’Almanac del Comptat Arenós, no mostra cap visió crítica respecte les intervencions i impactes humans sobre de la natura, però si que es mostra crític amb la orientació purament econòmica d’aquestes accions. Amb les seves pròpies paraules: “un sistema de conservació basat únicament en l’interès econòmic propi està desequilibrat sense remei. Tendeix a ignorar – i per tant a eliminar a llarg termini – molts elements de la comunitat de la terra mancats de valor comercial, però que pel que sabem, són essencials per al seu funcionament saludable. Seria un error creure que les peces econòmiques del rellotge biòtic puguin funcionar sense les peces no econòmiques”.
La percepció ecològica del medi que ens descriu en aquesta obra estan perfectament il·lustrades en un dels seus Esbossos, el dedicat a las regions d’Arizona y Nou Mèxic, que Leopold va subtitular Pensar com una muntanya. Aldo Leopold explica com la eliminació massiva del llop, per tal de protegir els ramats, fruit d’un concepte clàssic, lineal i simple d’entendre el medi natural, a la llarga comporta una impacte pitjor per als interessos de les persones ja que produeix un gran increment de la població de cérvols que suposen una devastació als boscos encara pitjor. S’introdueix així el concepte de cadenes tròfiques dels ecosistemes i la idea de que tot esta estructurat en xarxa de manera que el trencament d’un punt de la xarxa pot provocar el desequilibri de tot el sistema.
La proposta ètica de Leopold, no està formulada només des del profund coneixement científic dels ecosistemes amb les complexes xarxes que mantenen l’equilibri del planeta, també té en compte els valors estètics del medi natural constantment ressaltats en els seus escrits. Per a ell, cal una nova ètica de la Terra, una ètica amb la finalitat de preservar aquests valors mantenint sempre un equilibri i una harmonia amb la naturalesa entenent que l’esser humà forma part d’aquesta comunitat. El trencament d’aquest equilibri bàsic, fruit de la superació de la capacitat de càrrega dels ecosistemes, esgotament dels recursos, contaminació i desaparició d’espècies, entre d’altres, pot posar en perill el benestar que ha suposat el progrés científic, tecnològic i social assolit en els darrers segles.
Leopold veu aquesta nova ètica de la Terra com un procés d’evolució ecològica de l’ésser humà, una nova ètica que s’ocupi de la relació dels homes amb els animals i les plantes que hi viuen, on la terra no tingui únicament un valor econòmic de propietat. Aquest nou concepte suposa un canvi profund de mentalitat on cal percebre l’home no com a una realitat separada sinó com a un habitant més de la Terra, de la que no es pot separar ja que forma part de l’ecosistema global.
Anys més tard, el pensament d’Aldo Leopold va tenir un paper important en el sorgiment de l’anomenada crisi ecològica dels anys 70, llavors incrementada pels nous progressos tecnològics i científics que ja havien mostrat la seva capacitat destructiva durant la Segona Guerra Mundial amb l’armament nuclear. S’insitia de nou en la necessitat d’una nova ètica de la Terra cosa que va suposar un cert avenç en les dècades posteriors. Però les dificultats per barrejar dos conceptes tradicionalment tant contraposats com ètica i ecologia continuen sent evidents, en un món on la tradició filosòfica mil·lenària amb una percepció de separació entre home i natura ha estat sempre un fet. Sembla imposar-se el pensament de que la natura es mostra com un cos estrany a l’argumentació ètica, exclusivament reservada en l’àmbit de les accions humanes immerses en les seves societats.
El que és clar però, és que el que és dolent per a la Terra ho és també per a l’home que l’habita però el que és bo per a la Terra pot no ser-ho per a l’home a curt termini. Caldrà doncs, trobar un punt d’equilibri i ponderar les possibles pèrdues amb els possibles guanys. Per exemple, la no explotació intensiva d’un recurs natural és dolenta a curt termini per a l’home ja que no n’obté el benefici desitjat i bona per la Terra en evitar-se el seu deteriorament. Si l’home el vol explotar el recurs caldrà gestionar aquest recurs adequadament o buscar recursos alternatius per a mantenir una harmonia amb la nostra Terra. En definitiva, hi ha una necessitat de cooperació entre l’home i la Terra cada vegada menys qüestionada i més evident de manera que com ja afirmava Leopold, segueixin formant part d’una història en comú. En certa manera, el seu pensament segueix vivent.
