i tal i com havia promès...

Heus aquí l'exemple d'una centuriació que ha prevalgut fins als nostres dies. Ens trobem a la plana del riu Po, al nord d'Itàlia, i podem observar com la centuriació romana ha prevalgut fins als nostres dies amb la parcel·lació i el traçat de les vies de comunicació.

Més sobre centruiacions

i per continuar amb les centuriacions prenen un paràgraf del llibre Els orígens medievals del paisatge Català, de Jordi Bolós.

"L'existència de centuriacions (o dels sistemes de parcel·laris coherents) ens fa adonar d'una manera expressiva que el paisatge és en bona part fruit de l'activitat humana i que els paisatge actual és una suma de paisatges anteriors. Al llarg de les èpoques, modificar el territori ha estat lligat a la necessitat de poder controlar tant com fos possible aquest territori, d'acord amb el sistema social i econòmic de cadascuna de les etapes."

en la propera entrada mostrarem algun exemple actual de les conseqüències de les centuriacions en el paisatge català.

Fins aviat!

Les centuriacions romanes

Avui farem una breu introducció a les Centruiacions Romanes. Hem pres la informació de la nostra estimada Wikipedia. Tot i que sembli estrany, van tenir una gran importància en la configuració del nostre paisatge actual. Més endavant, veurem com i ens quins casos aquestes parcel·lacions van influir en el nostre paisatge.

La Centuriació romana és l’esquema geomètric del pla d’una ciutat i del territori agrícola que s’estenia al seu voltant, utilitzat en el món romà, el qual era traçat amb l’ajut dels instruments d’agrimensors, en cada nova colònia. El seu estudi té una gran importància a l’hora de reconstruir el paisatge històric.

Hi hagué diversos esquemes i també diferents varietats de sistemes adoptats. El sistema més estès fou el de l’ager centuriatus.

L’agrimensor romà, després d’haver triat el centre de la ciutat o umbilicus, traçava dos eixos viaris perpendiculars: el primer en direcció est-oest, anomenat decumanus maximus, el segon en direcció nord-sud, amb el nom de cardo maximus.

Una vegada delimitada la ciutat, s'estenien aquestes dues vies per tot el territori agrícola de l'entorn, travessant les portes que havien estat obertes en el recinte de la ciutat.

El geòmetra se situava davant del visor (ombelicus), amb la vista girada cap a l'oest i definia el territori amb els noms següents:

-ultra, allò que veia al davant

-citra, el que restava darrere seu

-dextra, el que veia a la dreta

-sinistra, el que veia a l'esquerra.

Successivament, eren traçats, a una banda i a l’altra dels eixos inicials, els cardo i els decumanus secundaris. Eren els eixos viaris situats d'una manera paral·lela en intervals de 100actus (uns 3,5 km). El territori subdividit d'aquesta manera d'una manera ortogonal era anomenat saltus.

La xarxa viària era posteriorment ampliada amb noves vies paral·leles a aquestes que ja havien estat traçades, les quals eren separades entre elles per una distància de 20 actus (710,40 m). Les superfícies quadrades que s’obtenien després d’aquesta darrera divisió eren les centúries.

Les amplades de les vies, en peus romans (29.6 cm)
Amplada	Equivalència	Nom
40 peus romans	11,84 m	decumanus maximum
20 peus romans	5,92 m	cardus maximum
12 peus romains	3,55 m	limites quintarri
8 peus romans	2,37 m	altres vies

La repartició dels terrenys es produïa un cop s’havien fet les vies. Cada centúria era subdividia en 10 parts, a partir de línies sempre paral·leles als cardos i als decumanus, situades a una distància de separació de dos actus (71,04 m). Eren formades d'aquesta manera 100 superfícies d'aproximadament 0,5 hectàrees, anomenades heredia (centum heredia = centuria).

Cada heredim era subdividida pel mig d’acord amb un eix sud-nord i esdevenia dos jugerum (el jugerum, de 2.523 metres quadrats, corresponia a la superfície de terreny que podia ésser treballada en un dia per un parell de bous).

Una feixa malaguanyada

Heus aquí un cas real. Una feixa de l'antic poble de Finestres, probablement del SXII. El pas del temps no perdona.

El mosaic agro-paisatgístic en declivi.

Aquest mapa no és gens actual, molts d'aquests punts indiquen masos i masies avui en dia ja desapareguts. La figura de la casa de pagès dispersa va ser clau en la definició del mosaic agro-paisatgístic característic de la Garrotxa pre-industrial. Avui en dia això ja és història i el paisatge està en procés d'homogeneïtzació del bosc. Quantes cases, fonts, corriols i llegendes s'han quedat pel camí?

Un gran enemic del paisatge

L'actualitat ens porta a plantejar-nos si aquests grans enemics del paisatge són o no imprescindibles per la vida d'avui en dia. Ningú les vol però tots volem veure la televisió, tenir congelador, vitroceràmica i microones... i de moment la nostra tecnologia no ens permet res més.

El poder del petroli

El petroli, sens dubte un dels elements que més està modificant el nostre paisatge. El pas de la força humana i animal a l'energia devastadora del petroli és espectacular. Camins i carreteres, talusos, plataformes, terraplens, ponts de formigó construïts amb màquines que funcionen amb petroli .... tot, tot davant del paisatge harmònic a escala humana dels nostres avantpassats. Petites parcel·les agrícoles adaptades al relleu amb tot el seu sentit estructurades amb petits camins i corriols enfront la potència devastadora i sense sentit dels corredors lineals. El seu poder és espectacular, provocant grans ferides amb l'excusa econòmica i que la naturalesa trigarà molts anys en recuperar.

Pas del TGV pel Vallès